Quan va néixer els seus pares van decidir que a casa no tindrien televisió. Potser per això ara li agrada tant. El propòsit familiar només va durar cinc anys. Aleshores van acceptar tenir una petita tele en blanc i negre que es veia fatal. En aquell aparell hi va veure les imatges del cop d’estat del 23-F. Estava a punt de fer sis anys i no entenia res, però per les corredisses que hi va haver a casa va entendre que dins d’aquell trasto hi podien passar coses molt importants. La tele en color la veia a casa els avis i el primer vídeo no va arribar a casa seva fins que va tenir 13 anys. El va comprar el seu pare per gravar la inauguració dels Jocs Olímpics de Seül. (Ei! Aleshores ja tenien tele en color, eh...).

Ha treballat a la tele en diversos programes, però un dia va descobrir que preferia mirar-la que treballar-hi. Per això s’ha fet crítica de televisió: Escriu a ‘El Mundo Deportivo’ i participa a la teletúlia de l’Arucitys.

Ara, a casa seva, hi ha sis pantalles i tres DVD que ho graven tot... amb l’esperança que la seva filla, de gran, es dediqui al que vulgui menys a la televisió.